Omnívor.
Família dels mustèlids. Origen a Europa Central. És un animal molt àgil, ràpid i actiu que salta fàcilment d’un arbre a l’altre.
Fotografia: Llorenç Ballester
martes martes
Família dels mustèlids. Origen a Europa Central. És un animal molt àgil, ràpid i actiu que salta fàcilment d’un arbre a l’altre.
Mascles 20% major que les femelles. De 39 a 58 cm. La mida de la cua és de 16 a 25 cm de llargària. És de color terrós fosc amb una clapa a la gargamella de color variable. El mascle fa entre 1,2 i 2 kg i la femella entre 0,9 i 1,5 kg. Pot arribar a viure entre 10 i 12 anys.
Llocs muntanyencs i boscosos de qualsevol altitud. El seu principal problema és l’home que minva el seu hàbitat. Entre març i abril neixen les cries que poden ser entre una i cinc. Hàbits de preferència nocturna.
Fotografia: Sebastià Torrens
model 3D: Axcel Maldonado
elyomis quercinus
Rosegador. La rata cellarda de Formentera és la més grossa de les rates cellardes.
Fa de 12 a 14 centímetres de llargària, la cua de 9 a 12 centímetres. Pes de 60 a 120 grams.
Viu a qualsevol lloc. Muntanyes fins a 2000 metres. Sol reproduir-se dos pics en l’any i té entre 5 i 7 cries.
Fotografia: Sebastià Torrens
mustela nivalis
Pertany a la família dels mustèlids
És de color marró amb les parts inferiors de color blanquinós. Té una mida entre 17 i 26 cm. la cua fa de 5 a 10 cm. Els mascles poden arribar a ser un 30% més grans que les femelles. Pesen entre 65 i 260 grams.
Viu a qualsevol lloc. Les cries neixen entre els mesos de març i abril encara que poden arribar a tenir dues ventrades anuals. Fan de 3 a 9 cries. És molt actiu i agressiu i té hàbits nocturns i diürns. pot viure entre 6 i 8 anys.
Fotografia: Sebastià Torrens
Pertany a la família dels lepòrids.
Cos arrodonit. Pelatge grisós o marronós. Cua curta de color negra o gris-marró fosc i blanca per davall.
Viu especialment a les garrigues i als camps de cultiu. També el podem trobar a l’alzinar fins a 800-1000 m. d’altitud.Viu a llorigueres, són sedentaris i gregaris i el seu radi d’acció és molt petit. Són fèrtils tot l’any i solen néixer de 4 a 12 cries. Té hàbits crepusculars i nocturns. Els ses principals depredadors són l’home, el mostel i esporàdicament les òlibes i les genetes.
oryctolagus cuniculus
Fotografia: Llorenç Ballester
genetta genetta
Pertany a la família dels vivèrrids. Ocasionalment menja fruits silvestres.
Té la cua anellada amb 8 anells negres damunt fons blanc. El cos és cobert per taques de color negre. Fa de 44 a 54 cm i la cua entre 39 i 46 cm. Pesa de 1,5 a 2 kg.
Sol habitar llocs muntanyosos i boscosos de qualsevol altitud. A les illes la solem trobar més a les parts baixes de garriga. Els parts tenen lloc durant la primavera i la tardor i tenen de 2 a 3 cries. Té hàbits nocturns. és un animal àgil que s’enfila pels arbres amb facilitat. el principal problema d’aquests animals són els humans.
erinaceus algirus
Pertany a la família dels erinaceids. Pot menjar petits vertebrats i alguns fruits.
Té el cos recobert d’espines d’uns 2 cm de llargària. Les parts sense espines hi té pèl blanc. Fa entre 20 i 25 cm i en torn a 650 gr. de pes.
Viu especialment a les garrigues i als pinars. A alzinars no gaire espesos per sota dels 400 m. d’alçària. Es probable que es reprodueixi dos pics a l’any i té entre 1 i 3 cries. és d’hàbits nocturns i el seu principal depredador és l’home.
Fotografia: Sebastià Torrens
capra hircus
Pertany a la família dels bovidae.
Els mascles són més grossos que les femelles. Els exemplars mallorquins tenen les extremitats, l’entrecuix i el ventre de color negre i una retxa del mateix color que recorre la seva esquena de cap a cua. També el morro i el front són d’aquest color. el pelatge en general és de color roig-marró. Poden criar dues vegades a l’any. Els cabridets poden néixer o bé a l’estiu o a finals d’any.
És un animal remugador que viu a zones muntanyoses. Són animals gregaris. tenen una gran agilitat per enfilar-se per penyasegats saltant per damunt el roquissar.
Fotografia: Llorenç Ballester
lepus capensis o granatensis
Pertany a la família dels lepòrids.
Normalment pesen entre 2 i 3 kg. Té les orelles molt grans acabades en una taca negra a la punta. La cua és molt curta amb una taca negra a la part dorsal. Té el pelatge marró ocre al dors i blanc a les parts ventrals. La part superior de les potes és blanca. Les femelles són més grosses que els mascles. Les potes posteriors són més desenvolupades que les anteriors, això fa que saltin molt i que puguin assolir velocitats de prop de 60 km/h.
La trobam a zones obertes i planes. L’època de reproducció es pot donar a qualsevol època de l’any i solen tenir entre una i quatre llebretes. poden arribar a viure 12 anys. Té hàbits nocturns i crepusculars i sol viure de forma solitària. Els seus depredadors són l’home i les aus rapinyaires.
Fotografia: Sebastià Torrens
Emprar galetes vol dir oferir als nostres visitants una manera més còmoda i eficient de navegar per la nostra web. Quan les utilitzes acceptes la nostra Política de galetes .
Close